huella digital

Controls d’accessos i presència

Les empreses espanyoles tenen un termini de dos mesos per aplicar la mesura de registrar la jornada laboral dels treballadors. Aquest termini començarà a córrer des de la publicació al BOE de Decret Llei aprovat el 8 de març que afegeix un “apartat 9” a l’Estatut dels Treballadors dient que aquest registre “ha d’incloure l’horari concret d’entrada i sortida de cada persona treballadora”. L’empresari té l’obligació de conservar els registres durant quatre anys i posar-los a disposició de treballadors, sindicats, la Inspecció de Treball i la Seguretat Social pel mateix període.

Incomplir el registre de jornada també serà motiu de sanció greu (multes d’entre 626 i 6.250 euros) per a la reforma de la Llei d’infraccions i sancions en l’ordre social.

Disposar d’un control d’accessos és útil i necessari en instal·lacions molt diverses. El clàssic “control d’accessos autònom” que es limita a obrir portes, torns o barreres és ja element fonamental de qualsevol sistema de seguretat general per a recintes on es vulgui poder triar entre denegar o permetre l’accés i es pretengui controlar les entrades i sortides tant de persones com de vehicles.

Els nous sistemes de control d’accessos, al tenir emmagatzemats els moviments d’entrada i sortida de les persones per les diferents portes, ja són capaços de realitzar a més la funció de control de presència ara requerit per a les empreses, i la seva utilitat s’amplia a categories especials com les rondes de vigilància i “treballs amb rotació” oa les més generals del “fitxatge” de treballadors a tot tipus de companyies. Compostos per un dispositiu i un programari, els sistemes de control de presència permeten conèixer les hores treballades dels empleats i a gestionar-les ajudant a comparar el seu horari teòric amb el realment treballat i detallant les incidències que, si escau, hagin provocat incompliments horaris.

Els controls d’accessos es classifiquen per la seva connectivitat (connectar-se o no a la xarxa) i per la seva forma d’autenticació. Segons la seva connectivitat, hi ha dos tipus: d’una banda, els esmentats “autònoms” que no necessiten connectar-se a la xarxa i realitzen la seva funció de validació autònomament, mitjançant un pols elèctric que s’activa el relé quan la persona autoritzada s’identifica.